I ja no em calen vestits negres per plorar.
dilluns, 18 de gener del 2010
dissabte, 16 de gener del 2010
Herbert
Dues gotes
Els boscos cremaven
i ells s’enllaçaven les mans al coll
com a poms de roses
la gent corria als refugis
ell deia la meva dona té cabells
en què t’hi pots amagar
envoltats en la mateixa manta
xiuxiuejaven paraules desvergonyides
lletanies d’enamorats.
Quan el perill es feia gran
se saltaven als ulls
tancant-los fort
tan fort que no sentien el foc
que els arribava a les pestanyes
fins al final valents
fins al final fidels
fins al final semblants
com dues gotes
suspenses al perfil d’una cara.
Els boscos cremaven
i ells s’enllaçaven les mans al coll
com a poms de roses
la gent corria als refugis
ell deia la meva dona té cabells
en què t’hi pots amagar
envoltats en la mateixa manta
xiuxiuejaven paraules desvergonyides
lletanies d’enamorats.
Quan el perill es feia gran
se saltaven als ulls
tancant-los fort
tan fort que no sentien el foc
que els arribava a les pestanyes
fins al final valents
fins al final fidels
fins al final semblants
com dues gotes
suspenses al perfil d’una cara.
dimarts, 12 de gener del 2010
Desconte de llunes
"El bosc és un lloc massa fosc i profund. Tinc molt per complir i molt per viatjar abans de poder dormir. M'has escoltat papallona? Molt per viatjar abans de poder dormir."
Death Proof
dissabte, 9 de gener del 2010
Semblava una ànima esgotada de cercar el seu cos.
Em va commoure la pena d’observar-la i no poder-m'hi apropar.
Era com una ombra sola i trista d’algú que en un descuit s'havia perdut.
Als seus ulls vaig poder llegir la pregunta aquella que es presenta a qui se sent tan nu que no entèn com pot seguir viu amb tanta pena.
Em va commoure la pena d’observar-la i no poder-m'hi apropar.
Era com una ombra sola i trista d’algú que en un descuit s'havia perdut.
Als seus ulls vaig poder llegir la pregunta aquella que es presenta a qui se sent tan nu que no entèn com pot seguir viu amb tanta pena.
I no sé ben bé per què van acudir a mi mil records de les nits en blanc i negre
de quan no existia el gris
-el detestàvem-
I els vestigis que creia enterrats d'olors, notes i danses que havies creat
sense saber-ho
i que t’havien convertit en rei d’un ball.
Potser encara recordes
de quan no existia el gris
-el detestàvem-
I els vestigis que creia enterrats d'olors, notes i danses que havies creat
sense saber-ho
i que t’havien convertit en rei d’un ball.
Potser encara recordes
-esforçant-te una mica-
la frase que vas xiuxiuejar a l’orella d’aquella nena d’ulls foscos de por:
“Mira el cel, fins i tot els estels ens ballen.”
Semblava una ànima esgotada de cercar el seu cos
i no sé ben bé per què van acudir a mi mil records de les nits sense colors.
Només tu i el blanc i negre d’una pel.lícula vella
“Mira el cel, fins i tot els estels ens ballen.”
Semblava una ànima esgotada de cercar el seu cos
i no sé ben bé per què van acudir a mi mil records de les nits sense colors.
Només tu i el blanc i negre d’una pel.lícula vella
per la que mai ningú va gosar escriure bons guions.
dilluns, 4 de gener del 2010
ser / convertir-se / cada dia més i més.... en la perfecta cínica (per sobreviure?)
"Escola filosòfica grega que aspirava a l'autosuficiència moral de l'individu, lligada a una crítica de la civilització i de les convencions socials i a una apologia de l'estat natural."
Font: l'Enciclopèdia Catalana
Font: l'Enciclopèdia Catalana
Encara hi ha perfectes mestres...
dimecres, 30 de desembre del 2009
L'última lluna
30/12/2009
- Convertir les històries tristes en mites
----------------------------------------------
31/12/2009
- Escriure el final feliç d'un conte
--------------------------------------------
1/01/2010
- Obrir un llibre en blanc
- Convertir les històries tristes en mites
----------------------------------------------
31/12/2009
- Escriure el final feliç d'un conte
--------------------------------------------
1/01/2010
- Obrir un llibre en blanc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)