De cada pas covard d'existir de cada por de pupil.la ensorrada no sé si tots els camins em porten a Roma ni si totes les petjades fantasmes de mi no són alguna cosa més que la no consecució del voler per desig o l'estalvi de les tristeses que per acolloniment a que arribin sembla que tinguin més pressa en cercar-me de vegades de nit em disfresso d'allò que no sóc ni he sigut ni seré mai i darrere el mur que m'he construït ningú em reconeix.
La no nostàlgia del desert cada minut m'atrapa més i com que ara ja no m'hi acosto em roba els somnis de mel i només faig que menjar arena arena arena i si vull veure'm els peus doncs no me'ls veig.
I el final d'aquesta pel.lícula no el sé.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
dimecres, 15 de setembre del 2010
divendres, 10 de setembre del 2010

En un simple parpalleig
hi tinc amagats tresors antics.
Tan vells són
que encara ara guarden pols.
Us parlo
d'un sentiment
d'una paraula
de riure i plorar
riure i plorar
perquè tot el que ha passat
és de veritat.
Us parlo
de tot allò que coneixeu
i gairebé mai pareu a entendre.
Us parlo
de quan algú es torna a enamorar
de la vida
i de cop
és fàcil respirar
i de cop
pot tancar molts cercles.
Us parlo de tenir sort
i que t'abracin
quan la lluna et canta
la victòria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)