Però no totes les nits són de lluna plena
ni tots els cels estelats
de vegades fins i tot les mirades enganyen
-però això no només ho saps tu-
Quan tot és massa fosc per veure-hi
pots sentir por
és lícit
ets humà.
Però no et tornis a amagar.
Pots seguir cremant paraules escrites per a escalfar-te les nits
pots seguir tombant el rellotge d'arena
pots seguir imaginant que el fum arriba més lluny que els records
i que per això no s'oblida.
Però no et tornis a amagar.
Una vegada ja fa moltes nits et vas atrevir
i tan malament no va sortir
-això no només ho saps tu-
Torna-ho a intentar
i potser sí que sortirà...
dissabte, 13 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
qui no arrisca, no pisca, no?
m'agrada el que has escrit!
M´encanta
la por és un dels impediments més grans...
Així que intentem mantenir-la a ratlla :)
M'alegra que us agradi, gràcies!
Publica un comentari a l'entrada