El preludi de l’acció
tantes vegades massa curt
ara és etern.

Pensaràs que els dies se’t desfan a les mans

com la crema de xocolata aquella
que tant t’agradava quan tot era massa gran per tu
quan les distàncies eren incalculables
i el temps sempre infinit.

Ho pensaràs i serà v’ritat
i ho serà tant com que et vas fent gran
i que tot al teu voltant ja no és de fulles seques i sucre
i que el foc ja et crema
que la pell se’t torna negra
perquè recordes que ho vas ser un temps
i t’emmalaltiran els records
-la nostalgia serà infinita-

Els teus ulls també han canviat
i tot el que mires
-ara-
potser ja brilla.