Creure en els dies de pluja i vent
que ressoni cada gota al terra com si l'hagués d'enfonsar
-que l'enfonsi-
I el ritual de sempre:
1. endavant
que ressoni cada gota al terra com si l'hagués d'enfonsar
-que l'enfonsi-
I el ritual de sempre:
1. endavant
2. gira't i observa
3. fes una radiografia de l'escena: pensa, pensa, pensa....!
"però, n'estàs segura?"
4. Posa't la caputxa
-la que fa que no hi siguis per a poder recular-
Creure que res és tan important
però el paraigues sempre obert
així no veuen la màscara
-la que repintes cada dia,
la que avui hi té posada una llàgrima-
És l'altra caputxa
-però quantes disfresses tinc?-
El mateix ritual de cada dia
i després vas i dius que no t'amagues
-"Jo?!?"-
i quan veus que el núvol et cerca...
Rituals per a que no et trobi
estesa a terra
amb una rosa a la mà
i el desig d'esdevenir l'estatua
que ningú voldria posar
al menjador de casa.
4 comentaris:
jo també tinc la kaputxa "ponida"
:)
serà qüestió de començar a treure'ns-la...
jo tb faig rituals per no trobar-me a segons qui!
per sort, fa sol i igual ja no ens calen ni paraigues, ni màscares!
Els dies de pluja són d'allò més melancòlics... fan pensar en qui sóc, d'on vinc, on vaig?
Publica un comentari a l'entrada