dijous, 1 de juliol de 2010

No sé on queda l'esguard escurridís que m'empaitava pels carrers de la ciutat vella de totes les farses exitsents la que més mal fa és la de l'ànima és el despit de cercar dins les petjades és descobrir que l'arc de mil colors ara no és més que sorra dels dies i diuen que no ets l'única amant de la búsqueda que no només tu has fet l'amor amb la incertesa i que mai seràs la protagonista de la llegenda diuen que cada vegada cada punta d'alba no només descús la teva tela que també mil més.


I que no estàs sola.