divendres, 10 de setembre de 2010


En un simple parpalleig
hi tinc amagats tresors antics.
Tan vells són
que encara ara guarden pols.
Us parlo
d'un sentiment
d'una paraula
de riure i plorar
riure i plorar
perquè tot el que ha passat
és de veritat.
Us parlo
de tot allò que coneixeu
i gairebé mai pareu a entendre.
Us parlo
de quan algú es torna a enamorar
de la vida
i de cop
és fàcil respirar
i de cop
pot tancar molts cercles.
Us parlo de tenir sort
i que t'abracin
quan la lluna et canta
la victòria.

1 comentari:

Anònim ha dit...

M´ha agradat molt "...et canta la victòria ".

El final és genial!!