dijous, 11 de novembre de 2010

De l'invisible que existeix... i de les nits vessant condicionals

- Però això no és d'ara. Ja fa temps. Què no ho veies?

- Olorava el fred, només, però no pensava que fos tant... mmm, que fos de veritat.

- L'error des del principi ha estat pensar massa. La raó mata la màgia... La ment és un lleó esperant ser domesticat.

- Vols dir que ens hem estat comportant com salvatges? Què només hem fet cas dels instints?

- No, no vull dir això.

- Parles d'abandonar-ho tot, de marxar...

- Parlo de que sempre hi ha estat.

- El què?

- El mur entremig dels dos.