dissabte, 13 de febrer del 2010

Però no totes les nits són de lluna plena

ni tots els cels estelats

de vegades fins i tot les mirades enganyen

-però això no només ho saps tu-

Quan tot és massa fosc per veure-hi

pots sentir por

és lícit

ets humà.

Però no et tornis a amagar.

Pots seguir cremant paraules escrites per a escalfar-te les nits

pots seguir tombant el rellotge d'arena

pots seguir imaginant que el fum arriba més lluny que els records

i que per això no s'oblida.

Però no et tornis a amagar.

Una vegada ja fa moltes nits et vas atrevir

i tan malament no va sortir

-això no només ho saps tu-

Torna-ho a intentar

i potser sí que sortirà...

3 comentaris:

moonlight ha dit...

qui no arrisca, no pisca, no?
m'agrada el que has escrit!

llumdelluna ha dit...

M´encanta

Lluna ha dit...

la por és un dels impediments més grans...
Així que intentem mantenir-la a ratlla :)
M'alegra que us agradi, gràcies!