dimecres, 17 de març del 2010

El preludi de l’acció
tantes vegades massa curt
ara és etern.

Pensaràs que els dies se’t desfan a les mans
com la crema de xocolata aquella
que tant t’agradava quan tot era massa gran per tu
quan les distàncies eren incalculables
i el temps sempre infinit.

Ho pensaràs i serà v’ritat
i ho serà tant com que et vas fent gran
i que tot al teu voltant ja no és de fulles seques i sucre
i que el foc ja et crema
que la pell se’t torna negra
perquè recordes que ho vas ser un temps
i t’emmalaltiran els records
-la nostalgia serà infinita-

Els teus ulls també han canviat
i tot el que mires
-ara-
potser ja brilla.

4 comentaris:

llumdelluna ha dit...

Les experiències et fan evolucionar, però compte, no es pot viure en el record...

Lluna ha dit...

tens raó, no podem quedar-nos en temps passats... tot i que hi ha momentets en que no va malament refugiar-s'hi...

moonlight ha dit...

mmm, no m'agrada fer-me gran pq et fan ser menys innocent...

Lluna ha dit...

sí...i la innocència és una de les coses que cal conservar tant temps com puguem... No deixis que te la robin!