dilluns, 26 d’abril de 2010

Creure en els dies de pluja i vent

que ressoni cada gota al terra com si l'hagués d'enfonsar

-que l'enfonsi-


I el ritual de sempre:

1. endavant

2. gira't i observa

3. fes una radiografia de l'escena: pensa, pensa, pensa....!

"però, n'estàs segura?"

4. Posa't la caputxa

-la que fa que no hi siguis per a poder recular-

Creure que res és tan important

però el paraigues sempre obert

així no veuen la màscara

-la que repintes cada dia,

la que avui hi té posada una llàgrima-


És l'altra caputxa

-però quantes disfresses tinc?-


El mateix ritual de cada dia

i després vas i dius que no t'amagues

-"Jo?!?"-

i quan veus que el núvol et cerca...


Rituals per a que no et trobi

estesa a terra

amb una rosa a la mà

i el desig d'esdevenir l'estatua

que ningú voldria posar

al menjador de casa.

4 comentaris:

Findingnestor ha dit...

jo també tinc la kaputxa "ponida"

:)

Lluna ha dit...

serà qüestió de començar a treure'ns-la...

moonlight ha dit...

jo tb faig rituals per no trobar-me a segons qui!

per sort, fa sol i igual ja no ens calen ni paraigues, ni màscares!

Anònim ha dit...

Els dies de pluja són d'allò més melancòlics... fan pensar en qui sóc, d'on vinc, on vaig?