dilluns, 19 d’octubre de 2009

del color de la cendra o la incertesa

T’abandones a les seves mans fines i suaus,
tant ho són!
com no n’havies sentit mai abans.
T’acarícia tota
com sempre fa,
com des de fa molts anys ja...
I la tossudesa de l’ànima encallada
insistint en trobar-li el per què,
i no veu que de vegades saber-ho tot no cal.
Restes immòbil fins que se’n va
mentre a fora
comença a ploure,
i acluques els ulls.
“Sí sí... fins demà”.

2 comentaris:

llumdelluna ha dit...

M´agrada la poesia, especialment el títol.

Anònim ha dit...

Me gusta :D.
"Sí sí ... fins demà ".