ruta a l'oblit

Sento el camió de la brossa
com moltes nits
desfilar pel carrer de baix
el que ara
per allò de
l’atzar
el destí
la sort
el verí
...
la sort disfressada de verí
potser
resulta que també és el meu
i m’obliga a pensar que en mi
hi ha incomptables coses que caldria baixar a tirar
demà els hi demanaré de pujar.