dijous, 3 de desembre del 2009

Fugir per trobar-te
retrobar-te de nou
tan lluny de la casa que et saps teva
de les parets que et coneixen
de les olors que et persegueixen.
Fugir del dia i la nit i la lluna plena
la que tant emmirallaves allà pels deserts
no els que us penseu
els que duc dins meu
i haver de tornar-te'n
(au, manta i camí!)
perquè el teu lloc
no és el que tots pensen
perquè no pots ser flor i arrelar-te
perquè no vols
perquè sents por.
Perquè les ales se t'estenien per moments
quan t'agafava de la mà
perquè tan obertes no havien estat mai!
Quines ganes de volar!
I que d'això fa només 386 dies
i sembla ja una eternitat.