dijous, 3 de desembre de 2009

He estat carrers de Roma, Praga i París
trepitjant horitzons fins
tan a cegues...
que ni Venècia ni màscares!
Exposant-me
sabent de la indiferència del verb
que sempre he confòs
i encara
de la misèria del cos
de sentir històries
i d'amor molt poques.
Retorno a la pau dels dies grisos
amb la manta als peus
el puny al cor
i els ulls...
els ulls una mica menys foscos.
Han sigut temps de no saber-se els noms
per a ser-te sincera
jo, de mi
no en sabia res.