He estat carrers de Roma, Praga i París

trepitjant horitzons fins

tan a cegues...

que ni Venècia ni màscares!

Exposant-me

sabent de la indiferència del verb

que sempre he confòs

i encara

de la misèria del cos

de sentir històries

i d'amor molt poques.

Retorno a la pau dels dies grisos

amb la manta als peus

el puny al cor

i els ulls...

els ulls una mica menys foscos.

Han sigut temps de no saber-se els noms

per a ser-te sincera

jo, de mi

no en sabia res.