I cobrint-lo d'un vel rosa

-molt fi-

acomiades el de la teva esquerra

i ho fas amb tot l'amor del món

el que portes a dins

però que és dels dos en realitat.

Tants anys que mai han sigut massa...

Éreu sucre

i ara ja no

-cap dels dos-

Cal puntuar de vegades

cal fer-ho per a poder respirar.

Aquest és un punt i a part.

Però no deixis de mirar amunt:

"- Has vist quins versos més bonics?"

"- Mai s'esborraran."

Des d'ara i per sempre

quan ens mirin als ulls

-quan ho facin de v'ritat-

podran llegir les poesies d'amor

més boniques del món.

"- No t'estranyis si ploren,

jo mateixa ho faig davant el mirall."

I gairebé sense adonar-te'n

has tancat un altre cicle.