dilluns, 17 de maig de 2010

Nostàlgia
de nit i de lluna
d'estiu.

Enyorança de l'enyor
quan et tenia
i et sabia tan poc real
que no gosava tocar-te
no fos que et descobrís miratge
i morís de pena
i sense aigua.

Una engruna de nostàlgia
per cada porta tancada
paraula ensorrada com tresor d'illa
i riu cobert de seda i plata.

I la gota de tristor
fina i perfumada
que decideix néixer
de la terra que aguarden els meus ulls
de la terra de la pàtria meva
que és l'única i l'autèntica
i cau
i no se sap.

Et trobaré a faltar
emmirallada per la lluna plena.

3 comentaris:

Findingnestor ha dit...

THE MAN'S GUIDE TO LOVE

WAITING FOR UR ADVICES IN MYMANEKINEKONEST!

http://mymanekinekonest.blogspot.com/2010/05/mans-guide-to-love.html

llumdelluna ha dit...

Em sembla una de les poesies més maques que has escrit. Felicitats!

Lluna ha dit...

Aquesta poesia té 8 mesos exactament. Encara m'arriben les olors de la Sagrada Família quan la rellegeixo...