dimarts, 8 de juny de 2010

Durant aquests dies he mort i ressucitat una mitjana de cent cinquanta vegades quan em preguntava per què seguia respirant si havia escollit no tenir-te si havia volgut anar-me'n els pulmons se m'omplien de roses que m'ofegaven ningú la tenia la resposta no sé qui cony decidia de tornar-me a la vida alguns que caminaven a prop potser però no t'enganyaré si et dic que cap va omplir-me els ulls de llàgrimes he anat morint i tornant a la vida girant el rellotge d'arena esperant el moment exacte per a tornar i dir-te que tot ha sigut un somni que res no podia ser real però es que no en tinc les forces les que tenia llavors van cansar-se dels meus plors i van fugir cames ajudeu-me i les poques que em tenen llàstima aquestes no en són suficients.

Ara ja no em tallo els cabells ni em pinto les ungles ni em poso perfums ni miro pel.lícules americanes ara només vesteixo de negre escolto cançons tristes em llevo quan el sol dorm i ressegueixo les petjades dels gats negres del meu carrer (he descobert que sempre en tinc algun a prop).