Mirar l’horitzó des del vaixell que guardes en secret a dalt al terrat al que ningú puja ja és això el que fas cada nit quan et busquen i tu ja no vols perquè ja no et ve de gust la cervesa per la conversa estúpida i sense sentit per a no sentir-se sol durant dues o tres hores i compartir el fum dels bars i dels carrers perquè les respostes no hi són allà ni les té mai ningú i ara ja saps quines ombres vols perseguir quines llunes t’esperen i per això dius que tens molta feina a fer que has d’estudiar molt que estàs molt cansada i que no tens diners has evadit les respostes 22 anys i ara es revel.len i et busquen i se’t presenten al davant tan nítides i clares com l’aigua del mar que recordes quan els records eren dolços per l’amor que senties i que tenies i que pensaves que sempre voldries si fossis diferent menys complicada encara t’estaries al temple cuidant la flama i fent danses cada nit suplicant-li que mai s’apagués però com véns d’on véns i vas on vas vas haver de bufar i la força que no sabies que tenies va enfonsar les columnes i el sostre i totes les estatues ara encara somnies que ets allà i no saps si et vas equivocar això mai ho sabràs ningú es tortura tan bé com tu ho fas -guanyadora del concurs nacional de suïcidi emocional- mentrestant el te es refreda a la tauleta busques camins per a poder seguir caminant però ara prefereixes fer-los sola. I sí que t’hi sents.