divendres, 9 d’octubre del 2009

Escriuré...

El traç imperfecte dels meus dits
t'acarona l'esperit
i tu, sense adonar-te'n.
Resseguiré cada absurd pensament
i me'n deleitaré de tots ells.
Després, escriuré un poema per a esgotar-me,
sagnar-te vers a vers fins a que no en quedis gens
i no poder anomenar-te mai més.
Escriuré per a que mai coneguis la lluna
acariciant-me els cabells,
per a que no t'abandonis
(no, ja no)
al bassal de perles que cobejo
i que he fet jo
i que són teves perquè parlen de tu en cada reflex.
Pintaré un vitrall i durà els tons de la feresa,
i serà greu i serà trist
i serà intocable fins i tot per als àngels.
Ja mai podràs admirar l'estimació desmesurada
perquè ara sé que els murs de la pàtria nostra
et serien incòmodament feixucs.

La Lluna

3 comentaris:

Sinbandera ha dit...

Al final t'animes a publicar un dels teus poemes, jejeje.Un gran pas.
Una mica trist aquest, però m'agrada, així que a seguir publicant, que ja et fes guanyat un admirador: D. ..

Sinbandera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
llumdelluna ha dit...

Ets un crack.
Passet a passet trobaràs el camí, nena.

Creu-me i llença't!