En una plaça, en un banc
Hi ha un home que us crida quan passeu (...)
Si us el mireu
Si us l'escolteu
Ell us fa un senyal, i res ni ningú
No us pot impedir de seure al seu costat
Llavors ell us mira i somriu
I vosaltres patiu terriblement
I l'home continua somrient
I vosaltres somrieu amb el mateix somriure
Exactament
Com més somrieu més patiu
Terriblement
Com més patiu més somrieu
Sense remei
Hi ha un home que us crida quan passeu (...)
Si us el mireu
Si us l'escolteu
Ell us fa un senyal, i res ni ningú
No us pot impedir de seure al seu costat
Llavors ell us mira i somriu
I vosaltres patiu terriblement
I l'home continua somrient
I vosaltres somrieu amb el mateix somriure
Exactament
Com més somrieu més patiu
Terriblement
Com més patiu més somrieu
Sense remei
Jacques Prévert, Paroles (1945)
1 comentari:
Sentiments com estar trist o somriure són tan inhrenents a nosaltres i tan contagiosos...
Publica un comentari a l'entrada