No us heu d'espantar, benvolgut senyor Kappus, quan neixi en vós una tristesa, ni que sigui una tristesa més gran que totes les que heu viscut. Quan passa una inquietud, com una ombra o llum de núvol, sobre les vostres mans i la vostra manera de fer, heu de pensar que alguna cosa es forma en vós, que la vida no us ha oblidat, que us dóna la mà i que no us abandonarà. Per què voleu excloure de la vostra vida sofriments, inquietuds, feixugues malenconies, dels quals ignoreu l'efecte que obraran en vós?
Rainer-Maria Rilke, Cartes a un poeta jove
1 comentari:
M´agrada
Publica un comentari a l'entrada