dimecres, 19 de maig del 2010

Fabricar moments de mel i pluja és sobreviure de la única manera que jo sé fer el cinisme al que t’agarres amb les forces que no tens però que el vent s’emporta tot això per dir que fabricar moments de mel i pluja cansa molt perquè l’alè se t’acaba i vas tirant només amb el cafè que t’ofereix el transeunt no el que tu a ell perquè veu que la seva casa és de fusta prima però la teva inexistent i no és que les estrelles et defugin ni que els cambrers no et regalin xupitos a tort i a dret és que el camí de la realitat aquesta se’t torna ple de fang i merda i només fas que cercar l’inexistent i que et diuen que veus pardals allà on no hi ha res i que et criden que paris ja de pintar el que no hi és i que tu res.
Que tothom deixi de donar consells.

3 comentaris:

llumdelluna ha dit...

Els consells, encara que de vegades facin mal, s´han d´escoltar, perquè normalment la gent que te´ls dona, és gent que t´estima, després, amb ells, tu en fas el que vols.

moonlight ha dit...

aix, m'he quedat sense aire llegint, jeje

tu tries si vols seguir o no els consells ;)

lol ha dit...

Uff! Ni un punt, ni una coma. Sembla l'Ulisses de Joyce...