dimecres, 18 de novembre de 2009

Avui m’han dit que:

dels meus ulls en surten paisatges exòtics

del meu front constel.lacions

del meu nas flaires de llibertat

de les meves orelles rumors de la sabana

i dels meus llavis brins de sucre.



“Però tot això té una explicació!

El que no puc entendre és per què hi tens sal als racons,

d'on ha sortit i per què costa tant que marxi!”

- deia enfurismat el noi de la barra, el del fons -




A mi m’agrada molt la idea de ser un museu ambulant, una exposició, un trosset d’algun tipus d’art.

Potser volia ser el gomet vermell al mapa d’algú.



Potser volia convertir-me en metàfora

i ser poema tota jo.


Potser no aconseguiu que marxi perquè em surt de dins.
No sabeu admirar els vestigis d'una història morta?
Què vosaltres no us mireu la pell?!?
És la narradora de contes més famosa de tots els temps,
no se li escapa una,
mai s'amaga
i tampoc enganya.
...
M'escridassaven amb preguntes
i retrets!
He somrigut
cada dia ho faig més i millor
i pensant que hi ha coses que realment val la pena anar perfeccionant
he marxat.