dilluns, 2 de novembre del 2009

La foscor et fa més pàl.lida
(més del que ja ets).
Sempre hi ha hagut senders secrets
darrere parets de marbre,
només pronunciar la paraula exacta
o moure la pedra que cal
i escapar lluny,
lluny, lluny, lluny
ben lluny.
Jo mai he sabut pronunciar l'exacte
i els jocs de taula no són el meu fort.
La paret no s'obre.
Em queden minuts de vida.