El meu cor és un acordió
s’estira i s’arronsa
tot fent sorolls estranys.
Algunes vegades
pateixo la vergonya de que me’l sentin
i corro a amagar-me.
Altres cops
esforçar-se és inútil...
els seus sons resulten tan estridents
que els indígenes d’Austràlia s’asseuen a interpretar-me’ls
i certament us dic
que la seva resposta m’arriba.
Els dies que més música fa
són els dels estornells pel cel
els de pluja
i no sé per què.